Recuperar la vista a Catalunya després d'un accident als EUA: l'odissea de Marta Bustos
Marta Bustos va perdre la visió fa 4 anys en un accident domèstic als Estats Units i va haver de recaptar fons per pagar les factures mèdiques
L'11 de juny del 2020, a la Marta Bustos li va canviar la vida. Tenia 24 anys i havia marxat a viure als Estats Units amb el seu marit. Mentre feia sabó casolà, alguna cosa va anar malament: la barreja que havia preparat li va explotar a la cara, li va cremar els dos ulls, el nas i la pell.
Aquell 11 de juny va començar el seu periple. Un camí d'obstacles per aprendre a viure sense el sentit de la vista. I, sobretot, per fer front a les despeses astronòmiques de totes les operacions que li van fer als Estats Units, on la sanitat és privada.
Quatre anys més tard, la Marta ha recuperat part de la visió, gràcies a una pròtesi que li han posat a Catalunya. Ara comparteix la seva història a través de les xarxes socials, fa conferències i xerrades motivacionals a escoles i a empreses. L'any passat va publicar un llibre: "Cuando perdí mis ojos marrones".
L'accident
La Marta havia fet sabó a casa moltes vegades, amb la fórmula tradicional: oli, aigua i sosa càustica. Aquell dia, a la seva cuina de Seattle, va veure que la sosa no reaccionava com sempre i el recipient li va esclatar a la cara: "L'última cosa que recordo és un soroll molt fort i el pensament que d'aquesta no me'n sortia". Portava proteccions especials, unes ulleres i guants, però van sortir volant amb l'explosió.
La Marta es va adonar després de l'explosió que tenia la boca i el nas plens de sosa càustica, i l'instint li va dir que no s'ho empassés. Després va entrar a la dutxa i amb el seu marit el primer que van fer va ser intentar treure-li les lentilles, perquè en el moment de l'accident les portava posades. Van poder treure la d'un ull, però la de l'altre, no. Se li havia fos a la còrnia.
"A l'hospital, van estar 8 hores fent-me cures. Llavors encara hi veia una mica. Però l'endemà ja estava cega. Només deien que el pronòstic era molt greu però ningú es mullava."
"Jo feia poc que era als Estats Units, era al principi del meu procés de migració i encara no havia pogut fer els tràmits per l'assegurança mèdica", recorda la Marta.
Al cap de 15 dies de ser a l'hospital, els va arribar la primera factura: 167.000 euros. "I això només era per dues setmanes, imagina't les que van arribar al llarg de 3 mesos i amb totes les operacions que em van fer".
No va veure cap altra solució que fer una campanya a les xarxes per recaptar els diners que devia al sistema sanitari nord-americà.
El vídeo es va fer viral i gràcies a la campanya van aconseguir 247.000 euros a Espanya i 50.000 dòlars als Estats Units. Els dòlars els van destinar únicament a pagar impostos. La Marta va estar tres mesos en tractament als Estats Units i va aprendre a viure com una persona cega.
"El cos s'acostuma superràpid a totes les situacions noves", explica la Marta. "L'únic que no vaig aprendre va ser el sistema Braille, perquè hi havia altres prioritats: el bastó per caminar, engegar electrodomèstics, cuinar i coses del dia a dia."
"És l'instint de supervivència humà: o nedes o t'ofegues."
La Marta no s'ha volgut victimitzar mai: "He intentat no quedar-me en el paper de víctima, amb l'ajuda de la família i, un cop a Catalunya, amb la psicòloga de l'ONCE". Ella assegura que ni tan sols al principi s'hi va sentir:
"Ho vaig passar tan malament els primers dies, que després només volia viure. Pensava que només havia perdut els ulls i que tota la resta estava bé."
Ella reivindica molt l'humor negre per superar les dificultats de la vida i transmet un missatge d'empoderament a totes les seves xerrades.
El pitjor, moltes vegades, és la mirada de la gent: "Això és horrible, és el que més em costa. La mirada de la gent és molt incòmoda. I els comentaris. Desconeguts que et pregunten directament què t'ha passat als ulls, o el paternalisme... això ho porto molt malament."
"Entenc la compassió de la gent, però no que ens tractin com un nadó perquè tenim una discapacitat. No em digui 'pobreta', senyora."
La recuperació parcial
Quan ja havia fet tres mesos de tractament, als Estats Units li van dir que perdria l'ull que tenia pitjor pronòstic, que segurament l'hi haurien de cosir. Va ser en aquell moment quan es va posar en contacte amb els oftalmòlegs catalans que l'han tractat des d'aquell moment. El seu marit, que és nord-americà, ho va deixar tot per venir amb ella a Catalunya.
A la clínica Barraquer, els metges li proposen una intervenció que li pot tornar parcialment la vista. Li arriben a fer fins a onze operacions. Al juliol del 2021 n'hi van fer una que s'anomena queratopròtesi de Boston, i que li va tornar la vista a un ull. Justament a l'ull que tenia pitjor pronòstic perquè estava tan malament que no li podien trasplantar la còrnia. "Em van salvar l'ull que era la roda de recanvi, deien els metges".
I el resultat, recorda, va ser impressionant.
"Podia llegir fins i tot millor que abans, amb la miopia. A la Barraquer va ser una festa, no s'esperaven un resultat tan bo."
"La metgessa em va dir que era un miracle": la història de Marta Bustos, que es va quedar cega en un accident mentre feia sabó i ha recuperat part de la vista, al #SuplementCatRàdiohttps://t.co/nzjq40OzIG pic.twitter.com/riIJEO7E6d
Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) May 4, 2024
La Marta ja ha començat a escriure el seu segon llibre, que serà com una preqüela del primer i explicarà la seva vida abans de l'accident. S'ha convertit en una influencer i té gairebé 300.000 seguidors a Instagram. Diu que sempre li ha agradat escriure i que quan es va despertar cega en aquell hospital nord-americà, ja li va venir el pensament que aquella història s'havia de convertir en un llibre.
